Diumenge. He sortit a comprar el diari. Fa fresca i ha plogut lleugerament. Les fulles ja no són tan seques com dies enrere i el terra brilla. Les dues dones que cada diumenge fumen i xerren a la terrassa del bar avui són dins i no poden fumar. Esmorzo i repasso el diari, cada dia amb més esforç. De tant en tant m’aturo per llegir algun article d’opinió d’algun periodista que encara en té. D’opinió. Surto a fer una passejada pel Barri Vell. Les dones ja han acabat la seva cursa. Torno a casa i escolto «La Bohème» de l'Aznavour i l’ària «Casta Diva» de Norma cantada per la Montserrat Caballé. És el...

Primer dilluns de primavera que acabem d'estrenar. Són un quart de tres de la tarda i vinc de dinar quan la gent tot just hi va. Em puc permetre el luxe d'anar en sentit contrari en molts aspectes, i en el gastronòmic també. Acabo de menjar-me un «bon manit» il·lustrat amb espàrrecs i una mica de pernil d'ànec, i una suprema de déntol, al restaurant d'en Sergi i la Rous, els professionals de la cuina que a més són bons amics, em cuiden i em volen bé. Torno per la Rambla. Hi ha molt turista japonès, ja fa dies que ho observo. Ensopego amb un grup que porta una guia que en lloc de portar un paraigua, va equipada amb una barra de selfie amb el...

El diari diu que el «pellofa» d’en Trump va tenir més audiència en el seu debat contra la Clinton que no en va tenir l’arribada de l’home a la Lluna en directe el 20 de juliol de 1969. Per a mi va ser un gran dia, millor que el del discurs del futurible ros tenyit. Aquell dia me’n vaig anar a dormir a les tantes. També llegeixo que el president espanyol continua més quiet que l’apòstol i que els socialistes han perdut l’esma. Fins aquí cap novetat. Continuo passant pàgines de la «manguardia» que deia aquell i vaig cap al suplement «Viure» que d’això es tracta. I amb un ull al diari i l’altre a les...

Plou a Girona i el groc de les nyàmeres de l’Onyar sembla que es fa més fort mentre escric aquestes ratlles. Bon dia per a escriure. Diumenge passat vaig pujar a Sant Martí Sacalm, sota el Far. Feia molts anys que no hi pujava, quasi des de les meves primeres incursions en el món de la micologia, d’això deu fer més de 30 anys. I un altre cop que vam pujar a casa un meu cunyat per menjar caragols a la brutesca. Hi vaig anar amb en Pep, el «buticari», company de sortides gastronòmiques amb glamur. Era la festa major de Sant Martí i en Quim Xena, el cantautor que exerceix d’eremita per allà aquells cims ens havia convidat. Des d’Amer,...

Durant el mes d’agost intento sobreviure a la ciutat, que ja és difícil. Teòricament Girona queda tranquil·la i mig buida dels seus estadants habituals, cosa que faria presumir que la tranquil·litat s’hauria d’imposar, però és clar, llavors arriben cada dia els autocars, vehicles i trens que porten els turistes que vénen a veure la ciutat tres vegades immortal i altres tantes famosa. El Barri Antic hi ha vegades que queda a petar, i si fa mal temps a marina, encara més, que diria el nostre president. L’altre problema greu és que bona part del mes els comerços on normalment compro, entren en vacances. Llavors ja l’hem fotuda. Avui...