mida text -a +a     Facebook   Twitter
versión en castellano
SOTA L'OMBRA DEL GINKGO BILOBA
CARLES GINÈS | 04 de novembre de 2015 | 1 comentari
    Escric com puc en un dia qualsevol d’aquest estiu calorós, d’aquest juliol insuportable. Sota l’ombra d’aquest arbre mil·lenari, intento caçar al vol alguna idea de les poques que em queden després de tants dies de no viure ni de dia ni de nit. Segons diuen, aquest arbre és un fòssil vivent procedent de la Xina, no agafa cap malaltia, no sent tant la calor com els altres arbres, i a més, entre les moltes propietats curatives que té per als que hi creuen, és vasodilatador perifèric i cerebral. Crec que haurà sigut un encert escriure aquí sota. Definitivament aquests estius tòrrids no estan fets per a mi. Em...

DES DE LA FINESTRA
CARLES GINÈS | 30 de juliol de 2015 | 5 comentaris
Des de la finestra veig el riu o el poc que en queda, cada cop més depauperat per la poca aigua que ens dóna la Confederació a través de la Séquia Monar que se suma a la quota del riu Ter, no fos que se’ns n’anés la comporta i ens en donessin més del compte. La major part d’aquell cabal ha d’anar a la gran capital que no en fa mai prou. Ara el meu riu està ple de sorra i de troncs, el resultat de les grans riuades de tardor i hivern, i pressuposo que el consistori té pocs diners per a netejar i tornar a drenar. El riu pobreja, una mica com tot en aquest país petit i cada cop més escanyat. Però jo passo bones estones observant els...

ALENTEJO
Carles Ginès | 27 de maig de 2015 | No hi ha comentaris
Sembla que vingui de lent o d’alentir. No vaig pas observar en aquesta comarca portuguesa que confronta amb Extremadura que els seus habitants anessin més a poc a poc que els d’Olot o de Ripoll. Fa uns quants anys que vaig a Càceres i a Badajoz, i que em deixo caure per la Sierra de San Pedro per fotografiar rapinyaires i carronyaires. Tot i que aquest lloc es troba a uns 15 km del país veí, no havia trobat mai el moment d’entrar-hi. I enguany vaig creure interessant fer un viatge per aquesta zona. Pel camí vaig dinar a Las Pedroñeras, el poble dels alls de la província de Conca, amb el gran Manolo de la Osa, a la taverna que té per als dies de cada dia, al costat...

DARRERE EL TRENCALÒS
Carles Ginès | 06 de febrer de 2015 | 5 comentaris
El trencalòs, Gypeus barbatus, o quebrantahuesos en castellà, és un carronyaire tan interessant com escàs. Aquest animal s'empassa ossos d'una mida desmesurada, i els seus potentíssims sucs gàstrics els desfan a dintre l'estómac, aprofitant el moll de l'os com a aliment. Els ossos molt grans que no es pot empassar, els agafa i els puja a una altura considerable, des d'on els deixa caure sobre roques cantelludes a fi que es trenquin per a poder-los menjar. Els adults tenen un color d'argila daurada com a conseqüència, sembla, de banyar-se en basses ferruginoses, que només ells coneixen. El primer que vaig veure de lluny va ser a Boumort, fa molts anys, en una...

L'ILLA DESERTA
Carles Ginès | 07 de novembre de 2014 | 5 comentaris
Algun cop et deuen haver fet la vella pregunta: ¿Què t'enduries a una illa deserta? Entre les moltes respostes que he sentit hi ha la d'un llibre. Doncs jo no. Sobre la marxa he decidit que m'enduria pa, oli d'oliva, vi i unes llonganisses. Són uns productes, alguns quotidians i els altres no, que trobaria a faltar. Ja sé que alguns no són els més saludables. Faltaria la mongeta tendra, les tomates, els enciams, els llegums, etc., etc. Ho sé, però avui no us parlaré pas dels productes de l'horta, i em dedicaré a analitzar els que us he anunciat primer. Pel que fa al pa, avui dia te'n veus un bull per a trobar-ne de bo. I això que no serà perquè...


carles ginès - fotografia i literatura - contacte

© El contingut d'aquesta web no pot ser copiat ni reproduït sense el permís explícit de l'autor per escrit.