Els estats de Chiapas i Oaxaca concentren la major població indígena de Mèxic: yaquis, mayos i tarahumares, i s'hi parlen cinc llengües: el náhuatl, el zapoteca, el mixteca, el maia i l'otomí. De ciutat de Mèxic a Chiapas hi ha unes dues hores d'avió, fins a l'aeroport de Tuxtla Gutiérrez, la capital de Chiapas. Al mateix aeroport existeix un servei de taxi molt ben organitzat que et porta fins a Chiapa de Corzo, això si vols visitar el Cañón del Sumidero, és clar. El riu Grijalva recorre una gran falla on les penyes s'eleven més de 1.000 m sobre aigües d'una profunditat d'uns 300 m en alguns llocs. Quan vàrem arribar a la...

Fa temps que tenia ganes d'escriure alguna cosa sobre com ha transcorregut la meva vida amb  relació al preuat líquid que va empitofar Noè. Sempre m'havia frenat la por de fer el ridícul davant tant entès com hi ha avui dia sobre aquest tema. Per això ho faré a tall d'historieta, evitant el contingut tècnic. Així segur que em salvaré de la crema. Els meus primers contactes amb el vi van començar, crec, a principi dels anys 60, quan en els meus estius a Canet d'Adri, en algun àpat, l'àvia Lourdes tenyia el porró d'aigua de Litines amb un escadusser rajoliu de vi daurat de Can Siset Paleta. Això sí, cada estiu que passava el...

He anat a veure l'exposició de flors en els seus 56 anys d'existència. El seu origen ve de l'època de la canastilla. Per als més tendres, us diré que era l'equivalent del servei militar, però per a les noies, inventat per Doña Pilar amb la benedicció del caudillu. Deunidó! Ahir diumenge vaig anar a donar-hi una ullada i vaig haver d'anar-me'n cansat i acalorat. Volia fer un reportatge fotogràfic, amb trípode i tot, comme il faut, i he pensat que avui dilluns a les 10 seria una bona hora: tothom treballarà menys jo. I patapam, al pal. He començat pel carrer Albareda, on el Casino de Girona, a la seva entrada, ha fet esforços de flaquesa per...

Uns fets que em varen passar fa pocs dies m’han dut a relatar-los i a fer-ne una petita reflexió. Fan referència a la netedat, o més ben dit a la brutícia, que s’ha instal•lat en les comunitats de veïns, tant escales com garatges. Em va cridar la meva companya, que ara és presidenta de la comunitat de propietaris, i em va portar al garatge. Em va ensenyar el que hi havia per terra: una llauna, un bric de beguda amb palla inclosa, un tall de pa de pessic, papers diversos, bosses de plàstic, i unes cagarades de gos petit al costat del pilar on el seu propietari li fa fer el pipí, de tant en tant, per no haver de sortir al carrer o quan té incontinència. En...

Diu el Gènesi que Déu va dir a l’home: Guanyaràs el pa amb la suor del teu front. El que no va especificar és que si volies aconseguir alguna cosa de Telefònica hauries de suar encara molt més. Jo, la veritat, cada cop que pronuncio el nom o veig l’anagrama d’aquesta icona de la comunicació, ja em tremolen les cames. Les meves relacions al llarg dels anys amb Telefònica es remunten a l’època del telèfon negre amb el fil de cotó, també negre, que penjava de la paret del rebost de casa, quan per a parlar amb Montiró havia de demanar una conferència amb Viladamat, i des d’allà m’hi posaven. Hem crescut...