El passat mes de maig va ser la festa major de Cassà de la Selva. Un dels actes que programen cada any els amics de l’Entitat Gastronòmica d’aquesta localitat és una xerrada gastronòmica a càrrec d’alguna patum del sector de l’hostaleria. Enguany van deixar-ho en mans d’en Pep Nogué, el cuiner sense cuina de La Canya, que domina la televisió i les tertúlies de les «arràdios» catalanes. I un bon amic meu. Vam arribar a la sala quan ja estava plena de gom a gom. En Pep es va posar ràpidament la gent a la butxaca amb el seu llenguatge pla i inacabable, parlant de la cuina de proximitat i de la manera d’anar a...

Vaig estar un cop més, en vigílies de Setmana Santa, amb els bons Amics de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva. Tenen per costum quan arriben aquestes dates, anar a menjar «el niu» en una fonda de la localitat. Un article meu fet el març del 2012 i penjat a la meva web amb el nom de «El niu petit» en dona fe. Enguany van considerar que seria interessant fer-lo ells a la cuina del Centre Recreatiu Cassanenc, a la plaça de la Coma. Jo m’hi vaig afegir per fer el llufa i perquè sempre sóc benvingut dins aquest grup. Els ingredients d’aquest niu, que de moment no té nom i encara l’estan buscant, són: el...

  Només la gent d’Olot saben què són els tussols, ja que aquests petits turons d’origen volcànic pràcticament només es donen allà. Els més coneguts són els de la Fageda d’en Jordà.   Sé que algun cop us he parlat en articles de què és la tardor a la Garrotxa. Avui he tingut l’oportunitat de tornar-la a reviure. He anat a dinar al Tussols-Basil, el pavelló de bany que la Fina i en Manel de Les Cols tenen muntat a la llera del Fluvià, al seu pas per Olot, en una arbreda situada en un lloc recòndit i difícil de trobar fins i tot per als olotins.   Durant l’estiu i fins pels...

Havíem d'inaugurar el curs 2014-2015 amb el tradicional sopar del picadillo. Enguany era l'any XXXI. Poca broma. Amb bon criteri els organitzadors van triar el restaurant Ca L'Enric de Bianya. Una garantia. L'àpat el vam fer al local Clardelluna, per raó d'espai. Semblava mig casament.  Com que ja sabeu que els Tastavins són gent responsable, van arribar amb l'autobús que contracten sempre en aquestes circumstàncies que, teòricament, els dóna més seguretat. Quan vam arribar de Girona amb el Pep, ens va rebre en Jordi Juncà que ens va anticipar el que havia preparat. També vam saludar la Isabel, i en acabar el sopar ens va acompanyar a la taula en Joan. El...

Tots deveu recordar la paràbola del fill pròdig de l'Evangeli de Lluc. Resulta que quan retorna a casa, després de fer el cràpula voltant la seca, la meca i la vall d'Andorra molt de temps, el pare fa matar el vedell gras. Bé, doncs, a Olot, el bon amic Pep ha mort el bou gros i ha congregat una colla d'amics, que desconec si són pròdigs o no, a la festa. I vatua que s'ha embolicat amb en Tomàs del restaurant la Canal i ja ens tens a tots al voltant de la taula a veure-les venir. Aquest bou porta molta història. De nom Marcelino i una edat de 52 mesos, va tenir una bona vida. Va acabar pasturant pels voltants de la Canya, bona menja, i excepte fregues com els seus companys...